Som al peu del Canigó
i una vall ample i serena
adorna el seu voltant
com una gran ofrena.
La neu blanca, suau i dolça
a l'hivern, tot aclareix.
De la vall a la carena
tota la plana cobreix.
Que humil el cirerer!
Que a tos peus dòcil reclama
amb fruits rojos com la sang
unir-se a la teva flama.
La flama del Canigó
que inflama la nostra terra,
que ha deixat una guerra
però no implora perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada